jueves, 28 de marzo de 2024

Quadern de Bitàcola nº 96 - KREATOR + RISK + OVERTHROW, Zeleste, Barcelona, 6.1.91


KREATOR va ser una de les bandes que en un primer moment ens van molar per rabioses. El Vicius en tenia els discos, i per tant ja els coneixíem. El dia del concert teníem una entrevista a Radio Ciutat de Badalona, al programa de Juanjo Zambrano i Jordi Turtós, per parlar del nostre grup MATAVACAS, que havia tocat feia poc en un melange amb MACROMASSA al KGB. I quan entràvem ens vem trobar KREATOR que sortien de la seva entrevista. Els vem saludar i vem parlar-hi uns moments, i vem quedar amb ells per veure’ns després del bolo. Va ser una nit thrashica de cap a peus, tots tres grups portaven una canya brutal. OVERTHROW eren canadencs i tenien un so més particular, més speed-death metal, foscos però amb unes velocitats extremes. Els alemanys RISK eren més de thrash tradicional, molt rabiosos també, no van estar malament. I KREATOR se’n va endur el públic, segurament perquè era a qui més coneixíem tots plegats. I va ser d’aquells dies en que surts del concert que et fa mal tot. I amb tot el 'subidon', vem poder estar amb ells una estona més al final del bolo, tal com havíem quedat, i JÜRGEN REIL, 'VENTOR', el bateria, em va signar el flyer del concert.




miércoles, 27 de marzo de 2024

Quadern de Bitàcola nº 95 - LAURIE ANDERSON, L’Aliança Poble Nou-Barcelona, 13.11.90


LAURIE ANDERSON és una artista avantguardista, a qui vem conèixer quan va treure el seu primer disc BIG SCIENCE (82). No recordo com va ser, potser a través d’alguna revista musical, però la qüestió és que el disc ens va agradar. En aquell moment va ser una proposta totalment diferent del que escoltàvem, i malgrat que ja teníem una bona col·lecció de músiques experimentals, ella marcava un caràcter molt personal amb els seus textos. I ens vem continuar comprant els discos que editava fins el STRANGE ANGELS (89). En aquell concert venia sola i presentava un espectable també ben diferent del que estàvem acostumats, no tan musical i més de teatre. Un escenari amb projeccions, poca llum, i molta xarrera per part d’ella, que jo majoritàriament em vaig perdre per no dominar l’anglès. Una llàstima. Malgrat això, em va agradar molt de veure-la.




martes, 26 de marzo de 2024

Quadern de Bitàcola nº 94 - IRON MAIDEN + ANTHRAX, Palau d’Esports de Montjuïc, Barcelona, 21.10.90


Vem anar a aquell concert per repetir els ANTHRAX, que en aquells anys ens divertien molt. Venien a presentar el PERSISTENCE OF TIME (90), i portaven un gran rellotge com a escenografia. El concert va estar bé i ho vem passar divertit. Des de primera fila, la música se sent com se sent (de vegades millor que des de lluny, perquè escoltes el so de dins l’escenari). Van presentar el nou disc, però també van fer temes dels anteriors, i la penya ho va passar molt bé. I amb els MAIDEN ens vem quedar una estona a primera fila, ja que hi érem. Aquest cop portaven tota la parafernàlia dels Edies en imatges projectades, volíem veure el gran Edie final, però vem marxar abans que s’acabés l'actuació, perquè allò era ple a petar i no volíem fer cues per sortir. Tampoc no coneixíem cap tema del grup (malgrat que algun em sonava d’haver-lo escoltat en directe). D’aquell bolo recordo que un dels guitarres, Dave Murray, va ensopegar i va caure, i nosaltres des d’aleshores el vem batejar com ‘Don Patata’, pobre, perquè també en feia una mica la cara (hehe). Però el públic s’ho va passar molt bé durant tot el concert, els fans de MAIDEN son molt fans!




lunes, 25 de marzo de 2024

Quadern de Bitàcola nº 92 i 93 - SLAYER, MEGADETH, TESTAMENT, SUICIDAL TENDENCIES, Velòdrom d’Horta, Barcelona, 27.9.90 + Velòdrom d‘Anoeta, Donostia, 28.9.90


El 1990 les quatre bandes més punteres de Thrash Metal del moment es van ajuntar per fer una gran gira mundial sota el nom de ‘Clash of the Titans’. A nosaltres ens agradaven totes, un concert d’aquells per passar-ho bé de cap a fi; però sobretot estàvem enganxadíssims a SUICIDAL TENDENCIES, i com que venien de teloners només els deixaven mitja hora de concert, pel que també ens vem comprar l’entrada de Donostia, per poder veure’ls un altre cop, ja que el seu bolo es feia massa curt, i era del que més ganes en teníem. Tots aquells grups ens havien marcat quan vem entrar al Metal, però d’ST ens n’havíem enamorat encara més. ST és com una escola de grans músics. Tothom qui ha passat per la banda de MIKE MUIR ens ha agradat, però en aquell moment hi havia els més flipants, ‘ROCKY’ GEORGE a la guitarra, MIKE CLARK a l’altra guitarra, ROBERT TRUJILLO al baix i RJ HERRERA a la bateria. I la veritat és que el seu bolo va ser apoteòsic tots dos dies! Veure ST en directe era brutal. Ens hi vem deixar la pell només començar en aquells dos concerts. Perquè després van venir els TESTAMENT, i també van fer un gran bolo, que nosaltres vem animar sense parar, i el guitarra, ALEX SKOLNICK, em va agrair tirant-me la pua. I de MEGADETH també en teníem ganes, perquè els tres discos que havien editat eren molt bons. I també van fer un ‘bolako’. Van sortir a matar, el MUSTAINE rabiós com sempre, i van anar fent els temes d’aquells grans discos, i ens hi vem tornar a deixar la pell. La penya ho va passar super, tant a Barna com a Donostia, perquè aquella gent feia unes composicions molt guapes, i sentir-les en directe era fantàstic! I finalment els vem demanar bis, i van fer l’Anarchy in the UK’ dels PISTOLS, i és clar, el públic va acabar d’explotar. I encara faltava SLAYER! Que també eren molt importants per la meva vida, i tenien uns discos que m’encantaven i m’anaven molt bé per treure tota aquella ràbia que portava dins. I va ser un final de tralla! Nosaltres havíem aguantat al davant tots els bolos. SLAYER van engegar amb ‘Raining Blood’ i allò ja no va parar fins al final. Al bis van fer el ‘South of Heaven’, que m’agradava moltíssim. I com que ens coneixíem tots els temes, altre cop ens hi deixàvem el cos, el clatell i la veu, i ells ho notaven, i KERRY KING també em va tirar la pua! Ho vem passar realment bé! I just quan van acabar, igual que ells, vem agafar el cotxe, i directes cap a Donostia, per repetir-ho tot altre cop a primera fila. En acabar el segon festival, vem rular per la ciutat, i finalment vem acabar dormint a la platja. I va ser al·lucinant quan ens vem despertar al matí. Tota la platja era plena de metal·leros dormint amb les xupes negres, la visió semblava de Nacional Geogràfic, una platja plena d’escarbatons! I la gent que arribava  a La Concha per banyar-se flipava!







domingo, 24 de marzo de 2024

Quadern de Bitàcola nº 91 - DAVID BOWIE, Estadi Olímpic de Montjuïc, Barcelona, 16.9.90


Era el cinquè cop que veuria BOWIE en directe, jo que pensava que no el podria veure mai! Aquell cop venia amb la gira “Sound-Vision”, un concert amb un repertori de grans èxits, i una banda amb ADRIA BELEW a la guitarra, a qui coneixíem de KING CRIMSON, i ERDAL KIZILÇAY al baix, a qui coneixíem d’IGGY POP. Va ser una actuació totalment diferent de les altres dues gires que havíem vist, no duia res d’especial fora de la banda i d’un joc de llums molt de teatre, o sigui, un escenari, en general, molt auster i fosc, amb alguns focus blancs molt ben col·locats. També portaven una pantalla d’imatges en alguns temes. No era el concert que jo esperava, acostumada a aquells grans shows del ‘Led Dance’ i del ‘Glass Spider’, aquest era més seriós. Tampoc tot el repertori d'èxits no era el que jo hagués triat, però es tractava de BOWIE, i era impossible no passar-ho bé. Els solos de BELEW també van ser fantàstics!




sábado, 23 de marzo de 2024

Quadern de Bitàcola nº 90 - MILLIONS DEAD COPS + BAP!! Zeleste, Barcelona, 7.9.90


Els MDC m’havien agradat des de sempre, van ser de les primeres bandes de hardcore que vem escoltar. Els vaig conèixer per Alternative Tentacles, un segell de Califòrnia portat per Jello Biafra, d’on em molaven tots els grups, i on hi treballava una amiga, a la seu de London. Els van portar els de l’Isla de la Tortuga, un segell de Barcelona a qui també seguíem pels grups que tenia. El concert va començar amb BAP!! (Brigada Anti Polizialak), un grup basc de hardcore, a qui no coneixíem, i de qui no recordo res. Dels MDC recordo que ens vem divertir molt fent el punk i cantant. El bolo va estar guai, tal com havia de ser, i el baixista, MATT FREEMAN, em va donar la pua.  La sala ja sabem com sona…






viernes, 22 de marzo de 2024

Quadern de Bitàcola nº 89 - PRINCE, Estadi Olímpic de Montjuïc, Barcelona, 25.7.90


A PRINCE no l’havíem seguit mai, ni en teníem cap disc, però el respectàvem molt com a músic. A aquell concert hi vem anar més que res per acompanyar el Leo (KLAMM), però també per curiositat de veure el PRINCE. Venia a presentar el ‘Nude Tour’. Com que no era un concert ‘nostre’, vem estar amb el Leo tota l’estona, i no vem intentar anar al davant; i com que l’estadi és enorme, doncs vaig veure PRINCE des de la llunyania, i això va fer que no visqués aquell bolo, ni que pogués escoltar bé la música. Malgrat no conèixer-lo, segur ho hagués passat molt bé a primera fila. Una llàstima, perquè sonava molt ‘canyero’!